BENVINGUTS

OH BENVINGUTS, PASSEU, PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM, QUE CASA MEVA ES CASA VOSTRA, SI ÉS QUE HI HA... CASES D'ALGÚ... ARA JA NO HI FALTA NINGÚ, O POTSER SI... JA ME'N ADONO DE QUE TANT SOLS HI FALTES TU! ... QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL...!

dilluns, 1 d’abril del 2013

Adeu Alberto !

Avui hem rebut la mala notícia de la perdua del nostre company de promoció Alberto Rubio.

Serveixin aquestes quatre ratlles per rendir el nostre petit homenatge a ell i a la seva familia en un dia tant doloros per ells.
L'Alberto no va poder assisrtir a la darrera trovada perquè les dades no li anaven be.

Com sabeu ell vivia a Logroño però passava temporades a Comarruga on també hi tenia segona residència i justament havia de venir el cap de setmana següent.

Per mala sort a la majoria no ens anava bé per canviar-ho  i finalment ell no va poder assistir.

Com son les coses vistes en la perspectiva del temps...

Adeu Alberto! Va esser un plaer compartir amb tu aquells anys a la Residència. Sempre marxeu els bons... Com diu el nostre company i amic Barniol : " Es una gran perdua per tots. Sempre estara en el meu record com hi sou tots vosaltres. Per la propera trovada ja farem un minut de silenci en el seu record. Salut per tots i aprofitem el bo que ens dona la vida, ja que començem l'edad critica. "

Ens queda aquella imatge eterna del Trio Calavera format per ell mateix, el Mirall i el Bartolí juganta Basket a tota hora. 

6 comentaris:

  1. Gràcies per aqueste paraules Miquel. Un petó Alberto i família! Anna

    ResponElimina
  2. He parlat amb el Jesús Sans i avui a les 12 pregarà per ell en la seva missa.

    ResponElimina
  3. M'he quedat de pedra quan he rebut un correo de la Nuri i un altre de la Ma Josep comunicant la noticia.
    Es la pitjor noticia que es pot donar.
    Des de l'estiu havia recordat en varies ocasions els partits de bàsquet amb ell. Van ser molts dies de jugar. Sempre el veia com era en aquella época, espigadet, amb la seva cara més juvenil que la del seu germà.
    No em surten les paraules per expresar el cop rebut.
    El recordarè amb la tristesa de no haver-nos trobat últimament i fer-nos una abraçada.

    ResponElimina
  4. Alberto et recordarè sempre, llastima no ens haguessim pogut veure en la carrera trobada,
    Jo també vaig quedar glaçat quan ahir m"ho va dir la Josepa. Gracies per tots les bons moments que vàrem pasar junts . EPD

    ResponElimina
  5. Gràcies a la Nuri que m'ha fet arribar els vostres missatges del Facebook i altres llocs he pogut fer aquesta recopilació que espero es vagi incrementant amb les vostres aportacions al bloc.


    Miquel Vila Pagès
    1 / abril / 2013 10:05
    El nostre petit homenatge al Alberto i a la seva familia. D.E.P. company!

    Blanca Feliu Borrell
    1 / abril / 2013 22:45
    Hem tingut la sort de compartir amb ell una de les millors etapes de la vida i la va omplir de bonhomia i excel·lent humor. Viurà sempre en el nostre record. El meu condol per a la família i per a tots nosaltres, companys.

    Rosa M Montaña Jordà
    2 / abril / 2013 13:16
    Amb tot el sentiment, que la terra et sigui lleu, company estimat.

    Montse Vidal
    2 / abril / 2013 08:59
    Bon viatge, company!
    Una abraçada a la familia.

    Joan Inglada Solé
    1 / abril / 2013 23:03
    Un record per l'Alberto i molts anims a la família. See you

    Núria Giró
    1 / abril / 2013 21:20
    El meu condol a tota la família, i una especial abraçada al seu germà Javi.

    Gloria Guardia
    1 / abril / 2013 20:49
    Un record a tota la familia d tot cor.

    José Vicente Grau Rivero
    1 / abril / 2013 16:58
    A estas alturas de nuestras vidas tenemos que valorar lo mucho o poco que tenemos,Era una Persona que recuerdo sencilla u afable.Un abrazo donde quiera que estes

    Robert Querol
    El recordo jugant a bàsquet,era boníssim. I quan tot dinant em recitava de memòria tots els futbolistes de primera. És un crack.

    Miquel Vila Pagès
    Es veritat Robert, ara que ho dius...

    Sánchez Asociados
    Miquel , es molt macu aixo que estas fen. No nes tenía que olvidar de la
    seva gran passio que va esser el basquet.

    Va ser ell el que en va ensenyar lo poc que ser jo, i vaig disfrutar molt
    jugan amb ell.

    Miquel Vila Pagès
    Ostres si Paco! Era un malalt del Basket, però per sobre de tot era un d'aquells paios amb el que era impossible portar-se malament...el cor no li cabia al pit! Molt gran com a persona...

    Rosa M Montaña Jordà
    Ens queda aquella imatge eterna del Trio Calavera format per ell mateix, el Mirall i el Bartolí jugant aquell partit on el Jolu s'hi va deixar les dents... (Rosa, el dia dels 2pinyos” era jo sol jugant....Ara que la anècdota podria haver sigut tal i com tu dius)

    Miquel Vila Pagès
    Per cert...he trobat la foto del trio calavera...i l'he publicat...molt bona !!

    Ramon Barniol Ferran
    Es una gran perdua per tots. Sempre estara en el meu record com hi sou tots vosaltres. Per la propera trovada ja farem un minut de silenci en el seu record. Salud per tots i aprofitem el bo que ens dona la vida, ja que començem l'edad critica. Una abraçada.

    Anna Ortinez Sabat
    Un petó Alberto!

    ResponElimina