TROBADES 2009 I 2012 - "LES PELIS"

Feu click sobre la paraula PELI 2012

Feu click sobre la paraula PELI 2009

Anna

FOTOS MANEL ORTINEZ



Fi de curs 1973

Manel Ortínez (protagonista) + Sonia, Enric i Jordi Ortínez (artistes invitats)
Sr.Coromines, Srta. Fortu, Sr. Ramon i....

Algú sap qui es el que em dona la mà???
Manel Ortínez

FOTOS VARIES ANYS 70S

Curs 1973-1974

El Francis Rubio, el Rosell, el Querol el Gandesa (al terra) i al fons la Blanca.
Els mateixos "cuerpos Danone que ara !!!...

El Jacques, Gandesa, Rubio, Paco i...el super Jesús Sans!!!

Miquel Vila

Trobada a Cal Rosell l'Arboç

La Núria 



Marisa, Rafael De Miguel



Algú sap qui son aquests i on es això?
Benjamín Rodríguez, Fortu, Marisa i Rafael De Miguel, Ramon, Pilar Mayor

A Eivissa  vàrem llogar 3 motos "Puch" de l'época
Per uns díes erem els reis de la illa !!

El Gandesa, La Luci, el Paco, la Nuria, la Pepa i la Teresa

Al balcó del apartament amb la Luci




Viatge final curs a Eivissa



Video trobada Bcn 1977

ANECDOTA FUMAR - MIQUEL VILA

Quan vaig arribar al CRA  tot em venia de nou. Jo venia d'una escola de capellans on ens feien formar i el que es movia no pujava a classe, quedava castigat al pati. Imagineu-vos el que significava per mi anar a un cole mixte i crec recordar que sense classe de religió...doncs be, no tant sols això sino que al CRA si tenies permís dels teus pares o tutors fins i tot estava permés fumar!!! i no tant sols al pati, sino que també ho estava dins la classe. Recordo que nomès el Gandesa i jo teniem aquest permís i era una passada amb 17 anyets estar a classe fotent calades mentre l'Ana (profe de Mates i quimica) li preguntava al "Francihco" la formula del sodi...una passada...ja em corretgirà el Gandesa si llegeix aquesta anecdota, però crec que fins i tot a les habitacions del internat podiem fumar...I tant que si!!! ara recordo que el Jordi que era un dels 2 monitors del internat fumava com un carreter, amb un cigarro s'encenia l'altre, i tenia els dits i les dents grogues del tabac. Ostres...i quan avui en dia, que no es pot fumar practicament enlloc, això ho explico als meus amics no s'ho creuen...
També recordo que els dos monitors eren com en Tip i Coll. El Josep feia 1,90 i era prim i el Jordi feia 1,50 i gras...això si, ens portaven firmes com si fos un "cuartel" !

ANECDOTA CLASSES DIBUIX - MIQUEL VILA

- El Francesc Rosell i jo veniem  tots els dilluns en tren a l'Arboç des de la estació del passeig de Gràcia  de Barcelona. El meu pare m'hi acompanyava amb el cotxe de bon matí (negre nit) des de Vilassar però primer passavem sempre a recollir el Francesc per casa seva, a la Gran Vía 529. Encara recordo el recorregut com si fos ara, glories, Aragó, Villarroel i Gran Via...hahaha...
Recordo que les dues primeres hores els dilluns teniem classe de dibuix amb el germà de la Blanca Feliu, i nosaltres sempre arribavem ben entrada la segona hora perquè tot i agafant el primer tren teniem un troçet des de l'estació fins la Residència.
Com explico a la meva biografia personal, insisteixo en que la concentració en els estudis no era la meva principal virtut, excepte en el francés, però si que les tenia en el dibuix, tant lineal com artistic. Pel Francesc, que em passava la ma per la cara en totes les altres matèries, el dibuix era una creu. Es passava el trajecte del tren rundinant d'en Feliu i de les seves classes de dibuix.
Un dia, teniem un examen que consistía en dibuixar una cara aplicant la técnica dels quadrets, que ve a ser el mateix que dibuixar una plantilla amb quadres sobre l'original i traslladar-ho després a la llàmina per tal que les proporcions quedin exactes. Però per fer això evidentment has de disposar de mes d'una hora i nosaltres mai no la teniem.
Recordo que jo vaig passar de fer la plantilla de quadrets i vaig dibuixar directament la figura en qüestió de 20 minuts i escatx. Vaig entregar el dibuix i em van posar un 9,5. Quan es va acabar el temps, es a dir les dues hores de classe (per nosaltres una) el Francesc encara estava fent la quadricula per la plantilla....Crec que alló mai m'ho va perdonar! Sempre em deia; Miquel, no se com t'ho fas, per mi que en Feliu et xiva l'examen i el portes fet de casa !

MINI-BIO (2) MIQUEL VILA

Capitol 2-...i després de la epoca del CRA i un cop tret el títol de batxillerat superior, em vaig posar a treballar (ja sabeu que jo no era un estudiant exemplar) . El meu pare em va colocar a una empresa de Vilassar dedicada a la venda d'automòbils sector al que hi vaig estar fins un parell d'anys després de tornar de la "mili", que la vaig fer a Madrid. Del sector del automòvil vaig passar al tèxtil on vaig estar 7 anys més, fins que em va sortir la feina de la meva vida, al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar. Al Mercat vaig començar com a Cap de la Venda directa, fins arribar a Director general. Aquesta época la recordaré especialment perquè com he dit abans va ser la feina de la meva vida.
Allà vaig aprendre molt fins arribar a dalt, des de català escrit (nosaltres varem estudiar en castellà), informàtica i noves tecnologíes , fins a dirigir un dels primers projectes de comerç electronic B2B (Premiat per la Generalitat), algo d'anglès i practicar i perfeccionar el francés que havia aprés a l'escola ja que el nostre principal mercat d'exportació era precisament aquest. I per descomptat vaig fer viatges que d'altre forma potser no hagués fet. Un dels que recordo amb més il.lusió va ser el concert de cap d'any a Viena perqué varem aportar les flors per decorar la sala i el palau de Hofburg. Amb tot això ens situem a l'any 2005 on despres de 13 anys al front d'aquesta complicada empresa (450 socis, més de 3000 compradors, i 40 empleats per controlar) Una mica cremat per la responsabilitat  deicideixo abandonar el vaixell per prendrem un temps sabàtic i pensar que volia fer, amb moltes ganes de descubrir coses noves. Després d'intentar muntar un Garden Center en el que l'administració em va posar mil pals a les rodes, decideixo acceptar una interessant oferta en el mon immobiliari (alhora que muntavem una cafeteria amb un altre soci), on vaig estar 3 anys en el sector de naus industrials, ofici que havia après desprès de dues grans ampliacions del Mercat de la Flor. Quan el mercat immobiliari es comença a desmoronar torno al sector de la planta on continuo actualment com a comercial per exportació de plantes produides al Maresme per socis de la nostra empresa Poleplants.
A nivell esportiu (sempre he estat un amant de l'esport) vaig arribar a jugar al CD Mataró a tercera divisió i al F. Sala Mataró Tiritas a divisió d'honor). Actualment i des de fa un grapat d'anys practico el BTT (bicicleta de muntanya) regularment.
Durant 9 anys vaig viure l'experiencia (com a Hobby els caps de setmana) de muntar una escola canina d'ensinestrament de gossos i practica d'Agility (fins i tot el nostre equip va participar en diverses exhibicions durant els JJOO de BCN-92. patrocinats per Pedigree Pal).
Un altre dels hobbys que encara practico es coleccionar "xapes de cava"...així que si hi ha algún altre coleccionista entre nosaltres podem fer intercanvis (actualment en tinc 1800)
Com alguns ja sabreu fa tres mesos damunt la bici  i en mig d'una excursió a Montserrat, em va agafar un infart, que no m'ha impedit continuar una vida normal i per descomptat continuo practicant el mateix esport.
A nivell sentimental no em puc queixar, amb els alts i baixos que comporta tota relació. Em vaig casar amb la Helena l'any 84 (amb la que continuo casat...i això si que te mèrit pels dos costats) i vaig tenir dues filles la Mireia (27) que ja viu amb parella  i la Laia (19) que actualment estudia medicina.
La frase que resumiria la meva vida seria que "La vida m'ha donat mes del que m'ha prés".
En fi...espero no haver-vos avorrit molt amb la meva història, però imagino que lo seu era acabar el que vaig començar al capitol 1...

JORDI ASBERT - FOTOS

Jordi petit petit i en pilotes

Jordi Asbert amb la seva mare. Cara d'angelet....

 

 

Publicat per Jordi Asbert al Facebook el 08/08/12 i 09/08/12

NÚRIA GIRÓ - ANÈCDOTA

Una altra anècdota de les monges de Tarragona (Teresianes) és que a la majoria no ens agradaven els ous ferrats, i sempre sortien a l'hora d'anar a dormir volant per la finestra dins una bossa (el cole és al bell mig de la rambla de Tarragona). Però una nit de les que ens va tocar ou ferrat, un dels que van sortir disparats per la finestra, va anar a parat al cap d'un militar que passava per davant del cole, i ja us podeu imaginat la que es va muntar. Interrogatori per veure qui havia sigut, com que no va sortir, perquè érem molt solidàries, càstigs de cap de setmana sense anar a casa, ...

Publicat per Núria Giró al Facebook el 09/08/12

ANNA ORTÍNEZ - ANÈCDOTA

Vinga nois i noies que hem d'omplir el llibre!!!! Jo crec que era molt tonta (una mica mes que ara) i no tinc massa coses divertides per explicar. El que si recordo es que ens castigaven a tots - nois i noies - fent filera lluint els nostres pijames al passadis crec que davant del menjador... algu mes se'n recorda? No ho tinc com res dolent sino mes aviat divertit.




Publicat per Anna Ortínez al Facebook el 08/08/12

NÚRIA GIRÓ - FOTOS DE LA ÈPOCA D'ESCOLA

La meva 1a. foto

Festa del pa beneit - El Vendrell 1961 

Carmelitas - 1964

Carmelitas 1968-1969

Tota la família gener 1969

C.R.A 1972 - Campionat natació (Anna Ortínez, Anna Rivares i jo)

Carme (La Schiffer) i jo - 1974 St. Salvador 

Pere Rovirosa i jo 1976 festa àtic Toni

París 1990

Publicat per Núria Giró al Facebook el 10/08/12

NÚRIA GIRÓ - MINI-BIO

Com que no sé per on començar, ho faré per l’època d’estudiant, i més endavant ja veurem.

Vaig començar a anar al cole als 3 anys a les Germanes Carmelites d’aquí a l’Arboç fins els 10 anys.

Als 11 em van posar interna 4 anys a les Teresianes de Tarragona (un edifici d’obra vista que hi ha al mig de la rambla i que sembla una presó) fins els 14 anys, i només ens deixaven sortir per anar a casa els caps de setmana. I quan ens castigaven a tota la classe, que era sovint, els interns ens quedàvem sense poder-hi anar. Els primers anys vaig ser una nena de les que se’n deien en aquella època “muy aplicada”, que estudiava molt, resava i era molt responsable, però cap els 13 anys, no sé ben bé què em va passar, però vaig donar el tomb com un mitjó, estudiava a la força, fèiem festes als lavabos, fumàvem d’amagat, ens escapàvem,... Hi havia tanta disciplina, que suposo que em vaig rebotar.

Als 14 vaig venir aquí al C.R.A., i per mi, va ser l’època d’estudiant millor, i de les que recordo amb més carinyo de la meva vida. Se’m va obrir un nou món, no perquè sigués mixta, perquè amb la Rosa Mari i la Blanca, que érem de la mateixa colla, sempre havíem anat amb la colla formada per nois i noies, sinó per la llibertat que hi havia a l’escola, ens deixaven fumar, portar el bareto pel viatge de fi de curs, .... Jo de l’època de les Teresianes com a interna, no en tinc un bon record, i en canvi, crec que tots els interns de la Resi, sí que el teniu.

En acabar el 6è. de batxiller de l’època vaig anar a l’Insti del Vendrell a fer el COU, i res rellevant. Després vaig fer 2 cursos de Psicologia a Tarragona, però com que m’ho havia de compaginar amb el meu treball a l’Ajuntament de l’Arboç, vaig acabar deixant-t’ho.

L’any 90, quan ja portava 14 anys treballant a l’Ajuntament, una mica cansada de sempre el mateix, i una separació que m’estava costant molt de superar, vaig apuntar-me a l’Oficina de l’ INEM per millora professional, i em van acceptar per fer un curs de 1.300 hores a París, durant 9 mesos, de gener a octubre, de Gestió de Petits Sistemes Informàtics, finançat pel Fons Social Europeu, i a sobre cobrant unes 80.000 Pts/mes, amb allotjament pagat. Se’m va obrir el cel. Era un curs limitat a 24 alumnes entre els d’aquí, els francesos, anglesos, irlandesos i italians. En aquell curs, com que París està a 4 passes de molts països, cada pont era un viatge amb els estudiants (Bèlgica, Holanda, Itàlia, Irlanda). És una altra època inoblidable.

En acabar el curs em van proposar de quedar-me a París a treballar a la CIMADE, una ONG on vaig fer les pràctiques i m’estimaven molt i jo a ells, però si no tornava a treballar a l’Ajuntament abans d’una data concreta d’octubre, perdia la plaça, i vaig optar per tornar a l’Ajuntament perquè a la CIMADE el contracte només era per 1 any. Com s’acostuma a dir en aquests casos, mai saps què t’has perdut per no haver triat un altre camí.

La resta d’estudis, són cursos relacionats amb l’administració pública que no són gaire interessants.

I fins aquí. Tallo el rotllo. Fins a la propera.

Publicat per Núria Giró al Facebook el 05/08/12

ANÈCDOTA - PROFE LUCI - VIATGE EIVISSA

De moment, el que primer em ve al cap, és quan vam anar al viatge de fi de curs a Eivissa, els alumnes de 6è. amb la Luci. Ho recordeu? 

Que enrotllada que era! Recordo que vam sortir de l'hotel on estàvem allotjat cap el vespre, amb mantes amagades en bosses, per acabar dormint a les escales del castell d'Eivissa. Quin viatge més guai! L'he recordat sempre amb molt de carinyo. 

Com a mostra, les 2 fotos de les etiquetes d'aquí a sota. Continuarà...

Publicat per Núria Giró al Facebook el 01/08/12

ANÈCDOTA - PROFE ANA FISICA-QUIMICA

Capítol 2 (anècdotes). A Física i Química (pels que fèiem ciències) teníem de professora a l'Ana. L'Ana sordejava força, especialment d'una orella. Un dia a classe de química li va preguntar en veu alta al mig de la classe al Francisco Rubio (germà catxondo del Alberto);-Franjico (amb el seu pronunciat andalús) a vé Franjico, dime la nomenclatura der Zodio!!, el "Franjico", queda en blanc per uns moments i el Bartolín des del darrera mateix li apunta en veu baixa; "Na", i el Franjico en to normal (mes aviat baix) li contesta a la profe; "Na"...L'Anna li fa repetir perquè evidentment no ho va escoltar; Como?, i el "Franjico" es mira al Bartolín que li torna a repetir en to baixet "Na" i el Franjico repeteix en un to una mica mes alt; "Na" señorita!!...així un parell de cops més mentre el Franjico cada cop anava pujant el seu to de veu...al final, l'Ana ja cansada es dirigeix al Bartolín i li fa la mateixa pregunta a lo que el Jesús li contesta cridant (perquè el sentís) "NA" !!!!!...L'Ana li diu; Mú bien Bartolín, mu bien ! i seguidament es mira al Franjico i li diu al davant de tota la classe en to amenaçador: Lo vé Franjico, NA, NA...a ve si etudiamo má, poqué zi no te voy a zupendé a finar de curzo !!!!

Publicat per Miquel Vila al Facebook el 20/07/12

ANÈCDOTA - GUARDIA CIVIL

Be,"nois i noies", començo. Això va mes per els nois, a veure qui anava amb mi la nit de LA GUARDIA CIVIL.. Recordo que érem 3. Varem saltar la tapia al costat de la piscina allà les 12 o la 1 de la matinada. Tots tres "vestits" amb el corresponent pijama. La missió era rebentar les 4 rodes del cotxe d'algun pobre desgraciat de profe (no recordo qui era el pobre desgraciat). Quan érem a punt de cometre el delicte de la nostra missió, aquesta es va convertir en "Misión Imposible",ja que va aparèixer de sobte amb "nocturnidad y alevosía" LA GUARDIA CIVIL". Ens van donar el alto(com a les pel·lícules". Si,si, els collons vam parar!!. Cames ajudeu-me!. Els tres, cagant llets, com us podeu imaginar, de tant correr que els peus ens tocaven al cul !!. Ens vam amagar en un carrer paral·lel a  la rambla i varem seure els tres al mig del carrer emparats am la total manca de llum que hi havia. Al cap de uns interminables minuts, vam veure esgarrifats i cagats com per una entrada del carrer venia un lot en encès... Mes cagats encara, quan varem veure un altre lot encès per l'altre entrada del carrer. Evidentment, qui portava els lots a la ma era LA GUARDIA CIVIL !!. No ens vam cagar a sobre de miracle ( al menys jo). Ens il·luminen amb els lots, ens miren, ens repassen amb la mirada els nostres uniformes de comando, els pijames recordeu, i ens diuen que ens aixequem. Nosaltres a la primera ordre estàvem firmes davant l'autoritat. ( continuàvem cagats, al menys jo ). Ens pregunten per on havíem sortit del cole i que els hi ensenyem per on havíem saltat. Desprès d'un curt trajecte, ens plantem tota 5, davant la tapia. Miren amunt i diuen... ,YA ESTAIS ENTRANDO POR DONDE HABEIS SALIDO, Y MAÑANA IREMOS AL COLEGIO A DAR PARTE DE LO OCURRIDO ESTA NOCHE. Jo faig l’escaleta a un company, torno a fer-la a l'altre company, i per fi, qui me la va fer a mi,?, ho heu endevinat !!! LA GUARDIA CIVIL !!. Tots tres, cagats encara,varem recórrer els passadissos,escales i portes varies fins arribar a la seguretat dels nostres respectius catres. Increïblement  l’endemà no va anar al cole cap VERD  a notificar la nostra aventura nocturna. Nosaltres ens vam salvar i el pobre desgraciat del profe es va salvar de comprar 4 rodes noves. SI US PLAU, DIGUEU-ME QUI EREU ELS DOS QUE M’ACOMPANYÀVEU AQUELLA NIT DE LA GUARDIA CIVIL!!!.

Publicat per JORDI ASBERT al Facebook el 19/07/12

MINI-BIO MIQUEL VILA

Capítol 1.- Com molts sabeu jo soc del Maresme (Vilassar de Mar) i vaig fer 5é i 6é de Batxillerat al CRA perquè als Maristes de Mataró érem 40 x classe i segons el profe em distreia molt...Primera cagada dels meus pares perquè si allà em distreia que eren tot nois i capellans , imagineu-vos quan em van fotre a l'Arboç que era un cole mixta !!! Sort que l’internat  ja no era mixta aleshores. Només x això ja em va agradar del nou cole. Aquesta, diríem que es la part graciosa del 1er. capítol. Però la realitat es que quan jo vaig ingressar al CRA feia 3 dies que havia mort la meva mare amb tant sols 38 anys. Però com que estava tot programat, res no va canviar i aquell dilluns de setembre del 74 allà estava jo a punt de fer un canvi important a la meva vida. Aquell noi de Vilassar, tímid, que el mes lluny que havia estat de casa seva eren 15 dies de Colònies a Planoles (i que a la setmana em van haver de venir a rescatar de casa) afrontava el repte d'un internat a 100 kms. dels meus. I com vaig anar a parar allà? us preguntareu els que hàgiu tingut la paciència de llegir fins aquí...Doncs perquè el meu tiet en Ramón Pagés vivia al Vendrell (tenia el Garden de Barà) i la meva cosina Marina (la seva filla) també anava a la Residència...I a més, abans que jo també havia passat per aquí un altre cosí meu que molts de vosaltres recordareu, el Farina. Us he de confessar que a pesar de lo trista que sembla la història, aquí hi vaig passar dos dels millors anys de la meva vida. Vaig fer bons amics però per damunt de tots (i ja em perdonareu la resta) el Rosell i el Gandesa son per mi com els meus germans...com diu la Belen Esteban...yo por ellos mato !!!...(continuarà...)

Publicat per Miquel Vila al Facebook el 17/07/12

MINI-BIO PACO SANCHEZ

Como sabéis mi nombre comercial es SANCHEZ Y ASOCIADOS, los asociados sois vosotros, todos mis amigos que tengan algo que aportar son asociados en negocio. Quien mejor sino! Llame a unos cuantos que tengo aquí en Palma, abogados, consultores, técnicos en algo y vinieron al evento 75 pax , todas las gentes de interés. Quien va a un evento un lunes a las 9,00 es porque está interesado. De ahí seguro que salen negocios, hubo bastante networking  e intercambio de tarjetas y experiencias. Un de ella parecida a esta, FORMAR UN CLUB DEL CONOCIMIENTO Y COMPARTIR EXPERIENCIAS CON CLIENTES............... Seguro que alguna sinergia encontramos. YA TENGO DOS ENTREVISTAS PARA HACER DOS TRABAJOS EN COLOMBIA Y BRASIL,,,,,,,,, TAMBIEN DESPUES DEL EXITO DEL EVENTO , ME PIDEN QUE HAGAMOS MAS Y MAS EJECUTIVOS Salieron algunas reflexiones muy importantes que más abajo intentaré recordar de memoria. Tuvimos a Jofre Porta el descubridor de Rafa Nadal y Carlos Moya , una profesora China y algunos apis o brokers rusos e ucranianianos. Creo que hay una convocatoria en el mismo FAceBook, el titulo fue NUEVOS TIEMPOS, NUEVOS MERCADOS , NUEVOS COMPRADORES.............. Chinos , Rusos , Ucranianos o Iraníes ........ ahí van algunas frases o reflexiones de las ponencias. ....HEMOS COMETIDO EL ERROR DE DAR EL PROTAGONISMO DE EMPRENDER A LOS POLITICOS CUANDO DEBERIAN HABER SIDO LOS EMPRESARIOS O PARTICULARES, SOMOS NOSOTROS A NIVEL INDIVIDUAL QUIEN TIENE QUE IR A BUSCAR EL NEGOCIO FUERA, NO PODEMOS ESPERAR QUE NOS VENGAN A COMPRAR NADA, HEMOS DE SER POSITIVISTAS Y SER POSITIVISTA NO ES UN ESTADO DE ANIMO ES UNA ACTITUD Y LAS ACTITUDES SE EJERCITAN Y SE PRACTICAN. LOS MAYAS SOSTIENEN LA TEORIA QUE SI UNA PERSONA RECIBE ENERGIAS NEGATIVAS Y NO LAS TRASPASA O LAS QUEMA, ESA ENERGIA NEGATIVA RECIBIDA DE LOS OTROS LE COME Y LO DEPRIME........PENSADLO................HAY QUE MOVERSEY MOVERSE MUCHO, A LOS QUE SE MUEVEN Y HACEN MUCHAS COSAS LES SALE TRABAJOS O NEGOCIOS, A LOS CHINOS NO LES GUSTA EL SOL DE ESPAÑA NI LAS PLAYAS, PERO LES ALUCINA EL FUTBOL, LA CULTURA Y EL VINO............ ESPERAN LOS CHINOS TODAVIA QUE VAYAMOS ALLA A VENDERLES COSAS, NO EXISTE CANAL DE RETORNO, VIENEN CHINOS Y TRAEN A MEDIA CHINA PERO NO VAN ESPAÑOLES,  NO LLEVAMOS NUESTROS PRODUCTOS. OS PASARE EL PROGRAMA Y EL RESUMEN DE LAS PONENCIAS.............

Publicat per Paco Sánchez al Facebook el 17/07/12

MINI-BIO ANNA ORTINEZ

Com que suposo que s’ha de predicar amb l’exemple, començaré jo mateixa:

Al CRA vaig fer 5è i 6è de batxillerat. El COU el vaig fer a Pamplona (em van desterrar) i, des d’allà me’n vaig anar a Tarragona i vaig començar a treballar en una companyia de transport marítim i a estudiar Psicol.logia a les nits. Després de 3 anys – no podia continuar la carrera a Tarragona – vaig demanar el trasllat a Barcelona. Vaig seguir treballant en el mateix sector i mai vaig acabar Psicologia. Des dels 20 anys i fins fa 1 any i mig, vaig viure a Barcelona i, tot i que vaig anar canviant d’empresa, sempre he estat en el ram marítim, principalment de mercaderies i durant 1 any en creuers de passatge: Consignataris, Transitaris, Estibadors... sempre al costat del mar! Vaig estudiar comptabilitat i direcció i administració d’empreses per la UOC i em vaig anar especialitzant en el dept. d’administració.

He viatjat per Europa i una vegada a Malàisia, però sempre per feina. Viatjar per plaer és una de les meves assignatures pendents!!!

Tinc una filla preciosa – que ha de dir una mare! – que té 28 anys, que en fa 4 que viu a Balaguer, és tècnica en fitness i ara està fent Fisioteràpia a Lleida.

Fa 2 anys em vaig quedar sense feina i en fa 1 i mig que vaig decidir venir a viure a Balaguer. Aquí, fa quasi un any que treballo en una empresa de construcció que funciona fatal i que, de fet, penso que em necessitaven per fer tot el procés de tancament. D’aquí pocs dies, tornaré a ser una aturada però – i he de dir que em sento afortunada – probablement sigui per poc temps. Però, com que “no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat”, això ja us ho explicaré quan passi! Sinó, ja sabríeu més que jo!!!

Publicat per Anna Ortínez al Facebook el 17/07/12

TROBADES

Trobada 1997 - Priorat de Banyeres



El Josep Vila, monitor del internat ens deixà el passat 26 de juliol de 2012. Descansi en pau.



Trobada abril 2009

Trobada 2009 - Rest. Pelayo

Trobada juny 2012

Trobada 2012