MINI-BIO MIQUEL VILA

Capítol 1.- Com molts sabeu jo soc del Maresme (Vilassar de Mar) i vaig fer 5é i 6é de Batxillerat al CRA perquè als Maristes de Mataró érem 40 x classe i segons el profe em distreia molt...Primera cagada dels meus pares perquè si allà em distreia que eren tot nois i capellans , imagineu-vos quan em van fotre a l'Arboç que era un cole mixta !!! Sort que l’internat  ja no era mixta aleshores. Només x això ja em va agradar del nou cole. Aquesta, diríem que es la part graciosa del 1er. capítol. Però la realitat es que quan jo vaig ingressar al CRA feia 3 dies que havia mort la meva mare amb tant sols 38 anys. Però com que estava tot programat, res no va canviar i aquell dilluns de setembre del 74 allà estava jo a punt de fer un canvi important a la meva vida. Aquell noi de Vilassar, tímid, que el mes lluny que havia estat de casa seva eren 15 dies de Colònies a Planoles (i que a la setmana em van haver de venir a rescatar de casa) afrontava el repte d'un internat a 100 kms. dels meus. I com vaig anar a parar allà? us preguntareu els que hàgiu tingut la paciència de llegir fins aquí...Doncs perquè el meu tiet en Ramón Pagés vivia al Vendrell (tenia el Garden de Barà) i la meva cosina Marina (la seva filla) també anava a la Residència...I a més, abans que jo també havia passat per aquí un altre cosí meu que molts de vosaltres recordareu, el Farina. Us he de confessar que a pesar de lo trista que sembla la història, aquí hi vaig passar dos dels millors anys de la meva vida. Vaig fer bons amics però per damunt de tots (i ja em perdonareu la resta) el Rosell i el Gandesa son per mi com els meus germans...com diu la Belen Esteban...yo por ellos mato !!!...(continuarà...)

Publicat per Miquel Vila al Facebook el 17/07/12