- El Francesc Rosell i jo veniem tots els dilluns en tren a l'Arboç des de la estació del passeig de Gràcia de Barcelona. El meu pare m'hi acompanyava amb el cotxe de bon matí (negre nit) des de Vilassar però primer passavem sempre a recollir el Francesc per casa seva, a la Gran Vía 529. Encara recordo el recorregut com si fos ara, glories, Aragó, Villarroel i Gran Via...hahaha...
Recordo que les dues primeres hores els dilluns teniem classe de dibuix amb el germà de la Blanca Feliu, i nosaltres sempre arribavem ben entrada la segona hora perquè tot i agafant el primer tren teniem un troçet des de l'estació fins la Residència.
Com explico a la meva biografia personal, insisteixo en que la concentració en els estudis no era la meva principal virtut, excepte en el francés, però si que les tenia en el dibuix, tant lineal com artistic. Pel Francesc, que em passava la ma per la cara en totes les altres matèries, el dibuix era una creu. Es passava el trajecte del tren rundinant d'en Feliu i de les seves classes de dibuix.
Un dia, teniem un examen que consistía en dibuixar una cara aplicant la técnica dels quadrets, que ve a ser el mateix que dibuixar una plantilla amb quadres sobre l'original i traslladar-ho després a la llàmina per tal que les proporcions quedin exactes. Però per fer això evidentment has de disposar de mes d'una hora i nosaltres mai no la teniem.
Recordo que jo vaig passar de fer la plantilla de quadrets i vaig dibuixar directament la figura en qüestió de 20 minuts i escatx. Vaig entregar el dibuix i em van posar un 9,5. Quan es va acabar el temps, es a dir les dues hores de classe (per nosaltres una) el Francesc encara estava fent la quadricula per la plantilla....Crec que alló mai m'ho va perdonar! Sempre em deia; Miquel, no se com t'ho fas, per mi que en Feliu et xiva l'examen i el portes fet de casa !
Molt bé, Miquel. Podries dedicar-te a la pintura. És una opció més, que avui dia sempre pot anar bé. A mi m'anava fatal el dibuix artístic, en canvi a la Rosa Mari Montaña era una crac, amb això. Recordo que em va fer un dibuix per la meva mare que posava "Con cariño a mi madre", però no l'havia fet pas jo sinó ella. Encara el tinc però l'haig de buscar. Quan el trobi us el penjo. És molt coquetó.
ResponEliminaOstres, això si que es una bona anecdoda Núria...aquesta s'ha d'afegir al llibre també eh? es molt bona...hahaha
ResponEliminaSeria boníssim que trobessis el dibuix perquè, com diu el Miquel, això ha d'anar al LLibre!
ResponEliminaAnna