NÚRIA GIRÓ - MINI-BIO

Com que no sé per on començar, ho faré per l’època d’estudiant, i més endavant ja veurem.

Vaig començar a anar al cole als 3 anys a les Germanes Carmelites d’aquí a l’Arboç fins els 10 anys.

Als 11 em van posar interna 4 anys a les Teresianes de Tarragona (un edifici d’obra vista que hi ha al mig de la rambla i que sembla una presó) fins els 14 anys, i només ens deixaven sortir per anar a casa els caps de setmana. I quan ens castigaven a tota la classe, que era sovint, els interns ens quedàvem sense poder-hi anar. Els primers anys vaig ser una nena de les que se’n deien en aquella època “muy aplicada”, que estudiava molt, resava i era molt responsable, però cap els 13 anys, no sé ben bé què em va passar, però vaig donar el tomb com un mitjó, estudiava a la força, fèiem festes als lavabos, fumàvem d’amagat, ens escapàvem,... Hi havia tanta disciplina, que suposo que em vaig rebotar.

Als 14 vaig venir aquí al C.R.A., i per mi, va ser l’època d’estudiant millor, i de les que recordo amb més carinyo de la meva vida. Se’m va obrir un nou món, no perquè sigués mixta, perquè amb la Rosa Mari i la Blanca, que érem de la mateixa colla, sempre havíem anat amb la colla formada per nois i noies, sinó per la llibertat que hi havia a l’escola, ens deixaven fumar, portar el bareto pel viatge de fi de curs, .... Jo de l’època de les Teresianes com a interna, no en tinc un bon record, i en canvi, crec que tots els interns de la Resi, sí que el teniu.

En acabar el 6è. de batxiller de l’època vaig anar a l’Insti del Vendrell a fer el COU, i res rellevant. Després vaig fer 2 cursos de Psicologia a Tarragona, però com que m’ho havia de compaginar amb el meu treball a l’Ajuntament de l’Arboç, vaig acabar deixant-t’ho.

L’any 90, quan ja portava 14 anys treballant a l’Ajuntament, una mica cansada de sempre el mateix, i una separació que m’estava costant molt de superar, vaig apuntar-me a l’Oficina de l’ INEM per millora professional, i em van acceptar per fer un curs de 1.300 hores a París, durant 9 mesos, de gener a octubre, de Gestió de Petits Sistemes Informàtics, finançat pel Fons Social Europeu, i a sobre cobrant unes 80.000 Pts/mes, amb allotjament pagat. Se’m va obrir el cel. Era un curs limitat a 24 alumnes entre els d’aquí, els francesos, anglesos, irlandesos i italians. En aquell curs, com que París està a 4 passes de molts països, cada pont era un viatge amb els estudiants (Bèlgica, Holanda, Itàlia, Irlanda). És una altra època inoblidable.

En acabar el curs em van proposar de quedar-me a París a treballar a la CIMADE, una ONG on vaig fer les pràctiques i m’estimaven molt i jo a ells, però si no tornava a treballar a l’Ajuntament abans d’una data concreta d’octubre, perdia la plaça, i vaig optar per tornar a l’Ajuntament perquè a la CIMADE el contracte només era per 1 any. Com s’acostuma a dir en aquests casos, mai saps què t’has perdut per no haver triat un altre camí.

La resta d’estudis, són cursos relacionats amb l’administració pública que no són gaire interessants.

I fins aquí. Tallo el rotllo. Fins a la propera.

Publicat per Núria Giró al Facebook el 05/08/12