divendres, 28 de desembre del 2012

FELIÇ ANY NOU

i per descomptat un record pels qui ja no son entre nosaltres...

dimecres, 26 de desembre del 2012

ELS "8 ORTINEZ"

Aquí us deixo una actualització de les 8 "criatures" que van passar una part de la seva vida al C.R.A.

De tot cor, BONES FESTES a tothom!!!!

divendres, 21 de desembre del 2012

Feliç Any Nou

Ostres, que ja quasi són els 12 minuts de 12 hores del mes 12 de l'any 2012...

I jo em pregunto: I a Canàries, què pasa? I a A Coruña?, I què ha passat a Itàlia?, I a Grècia? Què els ha passat? Què esperen?

Anda que nosaltres!!!!

La única cosa que esperem és que el proper recorregut del sol i la lluna ens siguin propicis per la nostra felicitat, i prou.

Cony de polítics, sempre arriben tard...

dijous, 22 de novembre del 2012

VISITA AL JESÚS SANS - MIQUEL VILA

Avui, aprofitant que anava a Lleida a veure uns clients, he trucat per telèfon al Jesús per si tenia disponibilitat alguna hora del dia i efectivament ens hem pogut veure.
L'he visitat al Santuari de Santa Teresina dels Carmelites descalços que per cert me l'ha ensenyat de dalt a baix i he de dir que ha estat molt interessant de visitar.
També l'he pogut veure per primera vegada oficiant una missa.
aqui van les fotos que ens hem fet plegats.</p>

L'as de l'Obama

Ara, per fi, ja hem descobert quin era l'as que l'Obama es guardava a la màniga i que el va fer guanyar les eleccions USA.

Perquè serà que no ens estranya?

dimarts, 23 d’octubre del 2012

On es troba?

He llegit a La Fura d'aquesta setmana que l'Arboç ofereix tot un conjunt de visites pels llocs culturals de la població.

Algú /alguna podria dir-me on puc trobar això?

divendres, 19 d’octubre del 2012

Escriure al bloc

Open publication - Free publishing - More informatica

Cliqueu a sobre de la imatge per ampliar el dossier. Si torneu a clicar es farà més gran la pàgina. Per tornar a la mida anterior torneu a fer un clic a sobre. Podeu desplaçar-vos per la pàgina amb el botó esquerre del ratolí pitjat. Si el deseu anar fora del document es quedarà fixe allà on voleu mirar amb atenció. Per pasar pàgina cliqueu a la fletxa que està a la dreta a mitja alçada de la pàgina. Per tancar la publicació, feu com sempre, amb la X que està a la dreta a la barra d'eines que es veu a dalt al mig.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

PLANTES DEL MARESME - Miquel Vila

Per si a algú li interessen les plantes us deixo aquests dos enllaços en el qual podreu aprendre cosetes sobre les plantes:
El primer es el nostre blog de la empresa on cada setmana parlem d'una especie i també hi ha les fotos de totes les plantes que produim i venem durant la campanya:
http://poleplants.blogspot.com.es/

El segon es el nostre cataleg de les plantes que mes venem i sobretot que mes exportem i que el podeu veure en format revista:

Espero que us agradi.

Els nostres "ocellaires"

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Anècdota del primer 1er de BUP

Un dia, desprès del pati, vaig entrar a la classe del 1er de BUP. Quant tothom ja estava assegut a la seva taula s'aixeca el Josep Ma ( no em recordo del cognom, perdoneu-me) i comença a dirigir-se a varis dels seus companys i companyes demanant-lis: Què és el teu sant o el teu aniversari? Les respostes van ser totes negatives. Aleshores ell, molt eufòric, va dir: Doncs feliciteu-me. Perquè avui és el meu aniversari. Tothom va esclatar a riure davant d'aquella sortida i, lògicament, el vam felicitar.

D'això, ben segur que es recorden alguns dels seus companys i companyes; com la Àngela Cruanyes, la Ma Teresa Forcada, la Olga (tampoc recordo el seu cognom), els germans Izquierdo, el Richard Echarri....; perquè el record de la anècdota va durar tot el curs.

Seria bo que algú doni més informació de les anècdotes del primer 1er de BUP.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Anècdota del Robert Querol

Curs 1975-1976

Un dia que anava a fer el canvi de classe m'estava a la porta de 6è quan va sortir disparada l'Ana, la profe de Mates i Ciències. Li vaig preguntar: Ana, què et passa? Em va respondre amb el seu accent andalús, com diu el Miquel Vila. ¡Que estos niños son insoportables! I va continuar molt esvalotada corrent cap a la classe que li tocava desprès. Vaig entrar a l'aula i vaig preguntar: Què l'heu fet a l'Ana? No se qui va respondre, però el que va dir va ser això: Res, que el Robert l'ha demostrat a la pissarra que dos més dos són cinc, i no ha trobat una altra explicació. Jo em vaig mirar el que estava escrit i, la veritat, amb els meus coneixements de mates de la època, que es remuntaven al meu Batxillerat Elemental i amb molt d'odi per la matèria, doncs tampoc vaig veure como era inevitable arribar a la conclusió de que 2 + 2 = 5.

Algú / alguna es recorda de l'anècdota i pot explicar com s'arribava a aquella conclusió? Que consti que el Robert la va explicar, si no el mateix dia un altre.

A veure aquestes neurones!

dijous, 20 de setembre del 2012

Fotos centenàries

Aqui us deixo dues fotografies de l'Arboç de l'any 1912 (un centenari) procedents del Fons Fotogràfic Salvany que es troba a la Bibiloteca Nacional de Catalunya. http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany .Salvany va ser un home que va recòrrer Catalanuya amb una d'aquelles càmeres montruoses per la seva mida, fotografiant els llocs que ell trobava més interessants de les poblacions. Ho va fer al primer quart del segle XX. i ens ha deixat un testimoni interessant de consultar. . Així que si algú o alguna esteu interessats de veure quines fotos hi han de la vostra població ja sabeu on anar a tafanejar.

La creu de l'esglèsia

La Giralda

dimecres, 19 de setembre del 2012

Trobada del 97

Aquest es el clauer que vàrem repartir a la II trobada de Llorenç al Restaurant Petit priorat de Banyeres. Encara el conservo !!!

Qui té fotos d'aquesta trobada?

Qui té fotos d'aquesta trobada?
La meva memòria falla però penso que vam sopar al Pelayo.

Les trois mousquetaires del 1975-76

Aquesta foto és del maig del 1977 i crec que és la ùnica en que ens trobem tots tres profes que vam arribar al setembre de 1975 i vam plegar al juny del 1976.
La foto esta feta a casa dels pares de la Rosa en un visita a veure-la ja que es va quedar embarassada i va tenir que estar els nous messos en cama per no perdre la criatura.
Tots tres viviem a la Resi durant el curs i, per tant, vam tenir molt més contacte amb els interns. Si algú no es recordava de la Rosa, perquè ella donava classe als més petits, doncs ara té la ocassió de fer memòria.
Ja veiu per les nostres caras que la estancia a la Resi ens va deixar les piles ben carregades.
Jolu

diumenge, 16 de setembre del 2012

Qui es va quedar sense etiquetes?

Pels que vàreu participar al sopar del 2012 i pels que no heu pogut assistir aqui teniu les etiquetes del vi que es va servir perquè us les poqueu descarregar.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Va de cançons

Quan l’altre dia 7 de setembre amb la cerveseta de fons el Francesc Rosell tot recordant al Josep Vila va mencionar que els hi posava el disc del Lluis Llach del gener de 1976 amb “La gallineta” els vaig recordar que era jo qui la posava ja que m'havia apropiat del tocata de la Resi i el tenia a la habitació que ocupava amb el Josep Maria Fortuny, i que posava una i altra vegada aquest disc perquè jo havia estat al concert del 15 de gener de 1976 al Palau d'Esports de Barcelona.

No cal que us recordi la lletra de “La gallineta”, prou coneguda. Però sí que vull presentar-vos aquesta altra cançó que tot i ser del segle XIX crec que té força actualitat.

Quic-qui-ri-quí

Quic-qui-ri-quí, quic-qui-ri-quí.

Coc-co-ro-co-ro-co-có.

Jo tinc un gallet músic

que no té curt mica el bec,

canta fort quec-que-re-quec,

Quic-qui-ri-quí, quic-qui-ri-quí.

Coc-co-ro-co-ro-co-có.

És l'Espanya un embolic

que no ha més que enfarfec,

la llei sols apoia el ric,

perquè el poble és un badoc.

Quic-qui-ri-quí...

Que la Constitució

no ha de ser una plataforma

que de reforma en reforma

vaja de mal en pitjor,

perquè el Govern amb això

puga fer sempre tic, tic.

Quic-qui-ri-quí...

La llei ha de marcar clar,

només que amb punt final,

el que tothom sia igual,

sia gran, xic o mitjà,

i el que no es vulgue igualar

escapçar-lo tot en sec.

Quic-qui-ri-quí...

Amb la nacional Caixeta,

que és del poble les suors,

no s'han d'engreixar traïdors

que li facin la barbeta,

no viure amb esquena dreta

el que hi sap clavar pessic.

Quic-qui-ri-quí...

La responsabilitat

dels senyors del ministeri,

si no és que sia un misteri,

será lo bé de l’Estat,

fent pagar a qui ha pecat

sens respectar Rei ni Roc.

Quic-qui-ri-quí...

Aixís lo gallet cantà

per fer entrar tots en raó

com lo gall de la Passió,

quan Pere a Cristo negà,

i al que no es vulga

esmenar

li clavarà sempre el pic.

Quic-qui-ri-quí..

De “Cançons anònimes del segle XIX”, cantades pel Xavier Ribalta als concerts que va fer junt amb el Paco Ibáñez del 15 al 19 de maig de 1996; i que estan recollides en un llibret editat per l’Ajuntament de Barcelona sota el títol de “La cançó d’avui i de sempre...”

dilluns, 10 de setembre del 2012

BONA DIADA A TOTHOM!!!!!

dissabte, 8 de setembre del 2012

RECORDS TRISTOS - MAL ENS PESI

...No podem obviar que tambè es produeixen notícies tristes...
El Josep Vila va morir el 18 de juliol a la Pica d'Estats, sembla que de mort sobtada.
El "Jolu" em fa arribar aquesta imatge del qui fou monitor nostre del internat, de qui guardarem sempre un gran record i que el Jolu el descriu com qui "Va ser un molt bon company"...
Jo particularment el definiria com una persona que sabia ser alegre però també disciplinada quan tocava. Un tipus del que en diriem amb "ma esquerra"...
També el podem veure a la foto de la trobada que vàrem cel.lebrar l'any 97 a Llorenç del Penedes al restaurant "El petit priorat de Banyeres" en l'apartat Trobades.
El Josep era un gran excursionista i els seus amics del grup Corriols on pertenyia li van fer un video d'homenatge que podeu veure al següent enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=f5_ppRzifTA
Els qui et varem conneixer et recordarem sempre Josep !

PETITA TROBADA IMPROVITZADA

Trobada improvitzada setembre 2012 amb el Jose Luis Paraiso, Miquel, Nuria, Mª Josep i Francesc

FRANCESC ROSELL - ANECDOTA NOVATADA

Quan venien alumnes nous i es quedaven al internat, durant les primeres setmanes els feiem novetades. No cal dir que amb els elements que estavem fets n'hi havia de tots colors, pero una de les mes "simpatiques" i que agradaven més era la següent;
Quan l'escollit de torn s'adormia ben adormit, li lligavem una ma al peu del llit amb uns cordons de bambes o sabates. A l'altre ma li lligavem una sabata i a continuació li començavem a fer pesigolles al nas i als llavis amb una pluma o amb una fulla d'arbre...quan s'intentava rascar com que evidentment amb la ma lligada al llit no podia ho feia amb la de la sabata, que normalment era una bamba ja que era mes lleugera i per tant mes fàcil d'aixecar...El susto i la "gardela" que es donava amb la sabata el despertava de cop...Una passada!!! hahaha...

ANECDOTA ROSELL - GASOS INFLAMABLES

En la darrera trobada amb el Francesc li vaig comentar que expliques anecdotes que jo no recordés per publicar-les al blog i com que ell no ho farà, ho faig jo per ell (amb el seu permís-Miquel). De l'internat hi ha un munt d'anecdotes. Els que mes les van viure son el Francesc i el Gandesa que van ser els qui van estar mes anys i a més van tindre l'honor de compartir-lo durant anys amb l'internat de noies (d'altres varem arribar trad). El cas es que aquesta primera anecdota que ahir em comentava el Francesc i que jo no recordava es una mica "warri", però s'ha d'explicar perquè va ser la diversió dels interns (nois) durant una llarga temporadeta...Resulta ser que algú dels alumnes avançats (Roca, Farina, etc) els va explicar que els pets eren uns gasos (cosa que es evident) però ningú sabia que a més eren gasos inflamables.
Va a començar a correr la veu que algú dels grans de l'any anterior que ja no eren a l'escola els havien dit que si quan el venia un "pet" posaven a prop un encenedor (encés , evidentment), s'inflamava com si fos un soplet, així que una nit, no recordo qui, però diria que era el Quique Izquierdo, ho va probar i efectivament va ser l'atracció d'aquell dia i de dies posteriors...diu el Rosell que el Carmelo Socorro Sosa, un intern d'origen canari es va voler fer el "milhomes" i ho va provar. Es veu que era un canari molt pelut i quan va fer l'invent se li van cremar tots els pels de les parts baixes amb una olor a "xamuscat" indescriptible...des d'aleshores al Carmelo sempre el vàrem reordar per aquesta anecdota...

dimarts, 4 de setembre del 2012

MÉS FOTOS DE LA ÈPOCA


Els Ortínez!!!

Sonia Ortínez i Antonio Martínez? (monitor d'estiu)

Janette Guasch, Anna Ortínez,Núria Giró, Anna Rivarés i...

dimarts, 28 d’agost del 2012

TROBADES 2009 I 2012 - "LES PELIS"

Feu click sobre la paraula PELI 2012

Feu click sobre la paraula PELI 2009

Anna

diumenge, 26 d’agost del 2012

FOTOS MANEL ORTINEZ

Fi de curs 1973

Manel Ortínez (protagonista) + Sonia, Enric i Jordi Ortínez (artistes invitats)
Sr.Coromines, Srta. Fortu, Sr. Ramon i....

Algú sap qui es el que em dona la mà???
Manel Ortínez