A tots ens va fer d'Angel de la guarda en algún moment en la nostra estada a la Residència. Si be es cert que els interns en guardem un record especial pel fet que compartiem mes temps plegats.
Al Jesús el recordarem com una persona responsable allà on els hi hagi, que estava sempre pendent de tot i de tots. Era el que ens feia de segón pare mentre erem a la Resi.
Persona seriosa i que es feia respectar, però alhora tendre i senzilla quan el tractaves de tu a tú. Tenía tots els valors que es requereixen per ser un home de confiança, el que obria i tancava l'escola cada dia i que ho tenia tot controlat, mentre la seva esposa, la Josefina ens feia el "jalar" a la resta d'alumnes que compartiem l'internat i als que nomès es quedaven a dinar.
El dia 19, no solsament va marxar el Senyor Jesús, sinó també una gran part dels nostres records d'adolescència.
M'explicava el seu fill i company nostre que un dia va fer una promesa quan els metges li vàren salvar la vida per primer cop, ja que patia del cor des de feia anys, i quan li ha arribat l'hora com sempre ha complert amb la seva paraula: "Ha donat el cos a la ciència". Una altre demostració de la seva infinita bondat.
Com deia la Rosa Mª Montaña en el comiat dels ex companys Josep i Alberto : "Que la terra et sigui lleu".
I tot i que mai mes res serà el mateix, no dubtis que sempre continuarás estan present en les nostres trobades.
Adéu i gràcies per tot Jesús!
Quines paraules més boniques per recordar al "Sr. Jesús"!!! Gràcies Miquel.
ResponEliminaSabeu quina tonteria recordo molt? No ho puc escriure però era com xiulava dient "Josefina" amb el seu xiulet.
No t'oblidarem!!!
No m'havia asabentat de la triste situació. Comparteixo totalment les paraules que le dediqueu ja que era tal i com lo describiu.Home difícil d'oblidar.
ResponElimina