Curs 1975-1976
Un dia que anava a fer el
canvi de classe m'estava a la porta de 6è quan va sortir disparada
l'Ana, la profe de Mates i Ciències. Li vaig preguntar: Ana, què
et passa? Em va respondre amb el seu accent andalús, com diu el
Miquel Vila. ¡Que estos niños son insoportables! I va
continuar molt esvalotada corrent cap a la classe que li tocava
desprès. Vaig entrar a l'aula i vaig preguntar: Què l'heu fet a
l'Ana? No se qui va respondre, però el que va dir va ser això:
Res, que el Robert l'ha demostrat a la pissarra que dos més dos són
cinc, i no ha trobat una altra explicació. Jo em vaig mirar el
que estava escrit i, la veritat, amb els meus coneixements de mates
de la època, que es remuntaven al meu Batxillerat Elemental i amb
molt d'odi per la matèria, doncs tampoc vaig veure como era
inevitable arribar a la conclusió de que 2 + 2 = 5.
Algú / alguna es recorda
de l'anècdota i pot explicar com s'arribava a aquella conclusió?
Que consti que el Robert la va explicar, si no el mateix dia un
altre.
A veure aquestes neurones!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina